Endometriosi
Salut hormonal femenina
L’endometri és la capa interna de l’úter que s’engrosseix durant el cicle menstrual per permetre la implantació de l’embrió i que es pugui produir l’embarà s. A l’inici de cada cicle menstrual, si no hi ha embarà s, l’endometri es desprèn amb la menstruació per renovar-se.
Article signat per la nostra terapeuta:
Gemma Pereira
L’endometriosi Ă©s una patologia ginecològica caracteritzada per un procĂ©s inflamatori crònic, dolorĂłs i hormonodependent que tĂ© lloc quan el teixit endometrial (Ă©s a dir, el revestiment de l’úter) o similar creix fora de lloc (ovaris, trompes de Fal·lopi, lligaments uterins, sac de Douglas, intestĂ, etc.), cosa que pot provocar cicatrius, lesions, adhesions o quistos. És poc freqĂĽent que el creixement d’aquest teixit creixi fora dels òrgans pelvians (p. ex., en el pulmĂł), però pot passar.
En funció de la localització, l’endometriosi es pot classificar en:
Endometriosi superficial (ÉS): quan afecta la superfĂcie dels òrgans de la cavitat pelviana i abdominal, lligaments, peritoneu, espai rectovaginal, etc.
Endometriosi d’infiltraciĂł profunda (EIP): quan afecta el teixit muscular de l’intestĂ, paret de la bufeta, diafragma i altres òrgans.
Quistos endometriòtics: quan afecta els ovaris, es formen quistos anomenats endometriomes o quistos de xocolata.
Adenomiosi o endometriosi interna: quan s’observa presència d’endometri a l’interior del miometri, cosa que provoca una hiperplà sia i hipertròfia de les fibres musculars.
En funciĂł dels tipus de plaques endometrials, es poden distingir:
Implants: petits i superficials.
Nòduls: més grans i que poden ser infiltratius.
Endometriomes: quistos amb sang a dins.
Segons l’American Society for Reproductive Medicine, els estadis de l’endometriosi es poden classificar en 4, segons el número, ubicació i profunditat dels implants i la presència d’endometriomes i adherències:
I (mĂnim)
II (lleu)
III (moderat)
IV (greu)
Es preveu que afecta, aproximadament, 1 de cada 10 dones en edat fèrtil i, entre el 30 i el 50% estan diagnosticades de dolor pelvià crònic i s’associa a problemes de fertilitat.
Causes de la patologia
L’endometriosi és una malaltia multifactorial, en la qual coexisteixen factors genètics, immunològics i mediambientals que fan que algunes dones siguin més susceptibles que d’altres a patir la malaltia.
Tot i que encara no és clara la causa exacta de l’endometriosi. Hi ha unes quantes hipòtesis que la intenten explicar.
Hipòtesi de la menstruaciĂł retrògrada: Ă©s la mĂ©s acceptada, encara que nomĂ©s explica la que afecta trompes i ovaris. Es basa en la teoria que els residus endometrials que contĂ© el sagnat menstrual flueixen de retorn a travĂ©s de les trompes de Fal·lopi fins a la cavitat pelviana sense ser expulsats. Una vegada allĂ , les cèl·lules endometrials es poden adherir a les parets de la pelvis i altres superfĂcies de la cavitat. Aquesta teoria tampoc explicaria per què les dones que tenen menstruaciĂł retrògrada no tenen endometriosi.
Hipòtesi de les cèl·lules mare endometrials o de la medul·la òssia cap a plaques ectòpiques: aquesta teoria no només explicaria l’endometriosi que afecta trompes i ovaris, sinó també la que hi ha a fora de la cavitat pelviana. Segons aquesta teoria, hi ha cèl·lules mare que sorgeixen de l’endometri o de la medul·la òssia que poden ingressar en l’espai angiolimfà tic durant la menstruació, cosa que pot transportar cèl·lules endometrials a altres parts del cos i infiltrar-se en diferents teixits allunyats de l’endometri.
Aquestes dues hipòtesis, sumades a canvis genètics i epigenètics, podrien explicar l’origen i patogènesi de l’endometriosi.
Aixà mateix, s’han identificat diversos mecanismes d’acció que poden propiciar l’endometriosi i que poden actuar com a diana terapèutica a l’hora de planificar un abordatge:
Desordres hormonals: hiperestrogenisme, dèficit de progesterona.
Processos inflamatoris i disbiosis locals: vaginosi, endometritis, ITU, etc.
Processos inflamatoris i de disbiosis externs a la zona urogenital: disbiosi intestinal, disbiosi oral, processos autoimmunes.
Trastorns del sistema immunitari: el sistema immunitari no és capaç de reabsorbir o destruir el teixit endometrial localitzat fora de la cavitat uterina i provoca inflamació.
Desajustaments metabòlics.
Els factors que sembla que incrementen el risc d’endometriosi poden estar relacionats amb una exposició hormonal més alta al llarg de la vida.
Haver menstruat molt aviat (menarquia precoç, abans dels 11 anys).
No haver tingut fills o tenir el primer de més gran.
No haver donat lactĂ ncia materna.
Arribar a la menopausa a una edat avançada.
Cicles menstruals curts (de menys de 27 dies).
 PerĂodes menstruals abundants i llargs (de mĂ©s de 8 dies).
Factors ambientals: alimentació inflamatòria, tòxics, hà bits de vida.
Presentar determinades anomalies estructurals de l’úter (p. ex., úter en T).
Antecedents familiars de primer grau amb endometriosi.
Per contra, els factors de protecciĂł que sembla que redueixen el risc a patir endometriosi sĂłn:
Haver començat a menstruar més tard de l’habitual (més enllà dels 14 anys).
Haver tingut uns quants embarassos.
LactĂ ncia prolongada.
Hà bits de vida: exercici regular, alimentació antiinflamatòria...
 SĂmptomes d’endometriosi
El sĂmptoma mĂ©s habitual de l’endometriosi Ă©s el dolor pelviĂ crònic, sobretot en fase premenstrual i durant la menstruaciĂł.
No obstant això, no totes les endometriosis presenten sĂmptomes ni totes les dones amb dolor pelviĂ tenen endometriosi. Es calcula que entre un 15% i un 30% de les dones amb endometriosi sĂłn asimptomĂ tiques.
Les manifestacions clĂniques de les dones amb endometriosi simptomĂ tica solen incloure:
PerĂodes menstruals dolorosos (dismenorrea): còlics, dolor pelviĂ , a la regiĂł lumbar i abdominal
Dolor durant les relacions sexuals (disparèunia)
Sagnats abundants o sagnat entre perĂodes
Dolor en defecar o orinar (disquèzia), sobretot durant l’ovulaciĂł i el perĂode menstrual
Dolor pelvià crònic
 Infertilitat o dificultat d’embaràs (sovint, l’endometriosi es descobreix i es diagnostica quan no s’aconsegueix embaràs espontani i es fan estudis de fertilitat)
Altres sĂmptomes: diarrea, restrenyiment, nĂ usees, fatiga…
La intensitat del dolor no és necessà riament proporcional a l’extensió de l’endometriosi en l’organisme.
Els sĂmptomes solen disminuir o es resolen durant l’embarĂ s. En la menopausa, com que baixen els nivells d’estrògens i progesterona, se sol inactivar.
Diagnòstic de la malaltia
El diagnòstic de l’endometriosi sol ser bastant complex i tarda anys, ja que moltes vegades les lesions poden passar desapercebudes en els controls ginecològics habituals. Davant una pacient amb dolor pelviĂ cĂclic persistent (dismenorrea) i dolor abdominal durant les relacions sexuals (disparèunia), cal sospitar si hi ha endometriosi.
Per fer un bon diagnòstic, s’ha de fer:
Història clĂnica detallada amb exploraciĂł ginecològica que inclogui tacte vaginal i abdominal per detectar possible teixit endometrial fora de la cavitat uterina.
AnalĂtica de sang que inclogui:
 hemoglobina
monòcits
neutròfils
limfòcits
Ca125
Ca19-9
proteĂŻna de l’epidĂdim humĂ 4 HE4
Encara que cap d’aquests marcadors Ă©s especĂfic per al diagnòstic, poden estar alterats.
Ecografia transvaginal: pot ajudar a visualitzar els quistos en ovaris o adenomiosi. No obstant això, no és suficient per veure l’abast de les lesions.
Ressonà ncia magnètica nuclear (RNM): abans de fer una laparoscòpia, aquesta prova permet determinar la localització i la mida de les lesions. És útil per planificar la cirurgia.
Laparoscòpia: aquesta és la prova més fidedigna per confirmar el diagnòstic d’endometriosi. No obstant això, com que és un procediment costós i cal fer cirurgia, s’intenta evitar. Mitjançant aquesta petita cirurgia abdominal, es determina la ubicació, extensió i mida de l’endometriosi. També permet fer una biòpsia del teixit i tractar l’endometriosi.
En cas de sospitar d’una endometriosi infiltrativa profunda, a part de la ressonà ncia magnètica, es pot fer una colonoscòpia (si la sospita és al recte o còlon) o una cistoscòpia (si la sospita és a la bufeta urinà ria).
Abordatge terapèutic
En l’actualitat, no hi ha cap tractament que curi definitivament l’endometriosi.
En funciĂł de la gravetat dels sĂmptomes, el desig gestacional, l’edat, la localitzaciĂł i l’extensiĂł i localitzaciĂł del teixit endometrial, es poden proposar els segĂĽents tractaments amb l’objectiu de millorar la simptomatologia i evitar o reduir el creixement de les lesions.
Antiinflamatoris (AINE) i analgèsics: aquests medicaments poden pal·liar el dolor puntualment, però no actuaran contra la proliferació de teixit endometrial.
Tractament hormonal: mitjançant anticonceptius orals, gestà gens, agonistes de la GnRH o danazol per aturar o modificar l’alliberament d’hormones involucrades en el cicle hormonal i frenar el desenvolupament de teixit endometrial.
Cirurgia: mitjançant laparoscòpia (per extirpar creixements endometrials), laparotomia (per extirpar teixit endometrial fora de la cavitat pelviana) i histerectomia en cas de necessitat d’extirpació de l’úter o ovaris.
En consulta, a travĂ©s d’un equip multidisciplinari de medicina funcional i integrativa (ginecòloga, nutricionista i fĂsio-osteòpata PNI), es fa un abordatge a travĂ©s de l’alimentaciĂł, complementaciĂł i hĂ bits de vida amb l’objectiu de millorar els nivells d’inflamaciĂł, abordar els desordres hormonals, aixĂ com les possibles disbiosis que puguin contribuir a aquest ambient proliferatiu.
Des d’un punt de vista hormonal, es busca reduir la dominà ncia estrogènica (modulant l’activitat de l’aromatasa i receptor d’estrògens, i facilitant la depuració intestinal i hepà tica) i assegurar els nivells de progesterona.
Des d’un punt de vista digestiu, cal assegurar un bon trà nsit intestinal i depuració hepà tica i abordar possibles disbiosis o processos inflamatoris.
Respecte de la microbiota genital, hem d’abordar possibles disbiosis uterines i vaginals.
Sobre la base d’una història clĂnica detallada, aixĂ com proves complementĂ ries (analĂtiques hormonals, estudis de disbiosi endometrial, vaginal, intestinal, etc.), es proposa un abordatge personalitzat, basat en una alimentaciĂł antiinflamatòria (baixa en ultraprocessats, refinats, alcohol i, segons el cas, baixa en gluten, lactis, FODMAP, histamina); complementaciĂł (resveratrol, indol-3-carbinol, DIM, omega-3, cĂşrcuma, vitamina D, vitamina C, vitamina E, all negre, enzims proteolĂtics, etc.), exercici fĂsic, regulaciĂł de cicle circadiari, osteopatia pelviana i acupuntura.
Tot i que la medicina funcional i integrativa pot ajudar molt a la millora clĂnica del pacient i a la prevenciĂł del creixement de les lesions, en alguns casos, la inhibiciĂł del cicle mitjançant tractament hormonal o cirurgia Ă©s inevitable. Tant un abordatge convencional com funcional de forma aĂŻllada poden ser incomplets, i per això combinar totes dues visions Ă©s altament positiu per aconseguir que el pacient pugui tenir la mĂ xima qualitat de vida possible.

Hi ha malalties tan complexes, com l’endometriosi, que poden arribar a ser realment invalidants. Per desgrĂ cia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopĂ tic i no ofereix alternatives mĂ©s enllĂ . Però desprĂ©s de molts anys treballant amb pacients amb endometriosi, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentaciĂł, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements especĂfics per a cada cas.
A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.
Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.
Vols demanar cita directament?
Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte
amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.
EstĂ s a un pas de trobar la soluciĂł a la teva patologia.
DEMANAR CITA