Fetge gras no alcohòlic

Alteracions metabòliques

El fetge gras no alcohòlic (NAFLD/EHGNA), actualment anomenat MASLD, és quan persones que no consumeixen un excés d’alcohol acumulen greix al fetge. És la malaltia hepàtica crònica més freqüent en el món occidental i pot progressar d’esteatosi a inflamació (MASH/NASH), fibrosi i cirrosi si no s’hi intervé.

El problema d’aquesta patologia és que sol ser silenciosa. Moltes persones no saben que la tenen fins que apareix en una ecografia o, pitjor encara, quan ja hi ha inflamació i fibrosi.


Article signat per la nostra terapeuta:

Glenn Cots

CAUSES I FACTORS DE RISC

L’origen és multifactorial i no se sap amb exactitud per què apareix, però els més estudiats inclouen:

  • Sobrepès/obesitat i resistència a la insulina

  • Dieta rica en sucres simples i ultraprocessats

  • Dislipèmia aterogènica (TG alts i HDL baix)

  • Sedentarisme i excĂ©s calòric crònic

  • Genètica (variants com el gen PNPLA3 augmenten la susceptibilitat)

  • Microbiota intestinal alterada (estudis recents apunten que el desequilibri en bacteris intestinals pot contribuir a la inflamaciĂł hepĂ tica)

SĂŤMPTOMES

En fases inicials, la majoria no presenten símptomes. Per això se’n diu “l’epidèmia silenciosa”. No obstant això, alguns signes poden aparèixer:

  • Fatiga persistent

  • Pesadesa o molèsties al costat dret de l’abdomen

  • Inflor abdominal i gasos

  • Augment de pes o dificultat per aprimar-se

  • Alteracions digestives

  • En casos mĂ©s avançats (fibrosi/cirrosi): icterĂ­cia lleu (pell groguenca), pruĂŻja, edemes, o sagnats fĂ cils, pèrdua de la gana…

DIAGNĂ’STIC

Actualment, no hi ha una prova Ăşnica i definitiva. Es combinen:

  • Història clĂ­nica i factors de risc: obesitat abdominal, resistència a la insulina, dieta, consum d’alcohol...

  • Proves de laboratori: enzims hepĂ tics (encara que poden aparèixer normals fins i tot en malaltia avançada), temps de protrombina, albĂşmina…

  • Proves de diagnòstic per imatge: aquestes proves ens mostren si el pacient tĂ© greix al fetge, però no ens indiquen si hi ha inflamaciĂł o fibrosi. Entre altres proves el metge pot recĂłrrer a l’ecografia, la tomografia computada o les imatges per ressonĂ ncia magnètica.

  • Elastografia hepĂ tica: avalua rigidesa del fetge per detectar fibrosi.

  • Biòpsia hepĂ tica: l’única prova que ajuda a mostrar de manera clara la gravetat de la malaltia (confirma MASH i grau de fibrosi).

ABORDATGE INTEGRATIU

Quan parlem de fetge gras no alcohòlic, l’objectiu principal és manejar els factors de risc que puguin desencadenar la patologia.

El més important en cas d’obesitat o sobrepès és perdre pes (la pèrdua d’almenys un 7% del pes millora l’esteatosi, i un 10% o més s’associa a una probabilitat més alta de millorar NASH i fibrosi) i ocupar-se de les afeccions mèdiques que hi puguin estar relacionades (com la diabetis o la hipertensió arterial).

En medicina convencional, hi ha un medicament, el resmetirom, que es fa servir per tractar les persones amb MASH/NASH no cirròtic amb fibrosi significativa, sempre com a complement a dieta i exercici.

A més, també caldria adoptar un estil de vida saludable i ajudar-se d’alguns complements.

  • Dieta antiinflamatòria: rica en verdures, fulles i verdures amargues (espinacs, ruca…), famĂ­lia de les al·liĂ cies (all, ceba, porro…), crucĂ­feres (famĂ­lia de les cols) i greixos saludables (oli d’oliva verge extra, fruita seca, ous, peix blau).

  • Consum regular de cafè si no hi ha contraindicaciĂł per cap altra causa.

  • Activitat fĂ­sica regular, fins i tot sense pèrdua de pes, ajuda a millorar la salut hepĂ tica.

  • Dieta sense sucres afegits, aliments rics en fructosa, ultraprocessats ni begudes ensucrades.

  • Consum de fermentats i prebiòtics: com iogurt natural, quefir, etc., que fomenten una microbiota beneficiosa.

  • Ăšs de certs complements com Ă cids grassos omega-3 (poden ajudar a reduir el greix hepĂ tic, millorar el perfil lipĂ­dic), probiòtics (poden reduir inflamaciĂł, estrès oxidatiu i frenar la fibrosi hepĂ tica), silimarina, curcumina, dent de lleĂł i carxofera (antioxidants que poden protegir el fetge), etc.

    DEMANA CITA

El fetge gras no alcohòlic és comú, però no s’hauria de normalitzar. La bona notícia és que, amb canvis en l’alimentació, un estil de vida actiu i, en alguns casos, complements específics, és possible revertir-lo o millorar-lo notablement.

A Etselquemenges treballem amb un enfocament personalitzat que té en compte l’alimentació, el metabolisme, la salut de la microbiota i l’estil de vida. T’acompanyem fent un pla que no només tracta el fetge, sinó que millora el benestar general.

Si vols començar a millorar la salut hepàtica i prevenir complicacions, demana cita amb el nostre equip i et derivarem al professional que et convingui més.

Vols demanar cita directament?

Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.

EstĂ s a un pas de trobar la soluciĂł a la teva patologia.

DEMANAR CITA