Histaminosi

Desajustos digestius

La histamina és una substància (amina biogènica) que té funcions reguladores molt importants. Entre d’altres, la vasodilatació, la regulació dels cicles circadiaris, la secreció d’àcid gàstric, la diferenciació immunitària i la immunomodulació o la neurotransmissió.

La histamina pot ser produïdade manera endògena (per les nostres cèl·lules mateix) o ingerida de manera exògena a través d’aliments, medicaments o alcohol.


Article signat per la nostra terapeuta:

Gemma Pereira

Les principals cèl·lules de dipòsit de la histamina són els basòfils i els mastòcits, i les dues vies principals de degradació involucren:

  • L’enzim diamino-oxidasa (DAO), que trobem, principalment, en la mucosa de l’intestĂ­ prim.

  • L’enzim histamina-N-metiltransferasa, present en la majoria de teixits (ronyons, fetge, melsa, intestĂ­, pulmons, pròstata, ovaris o neurones).

En quantitats normals, la histamina no produeix símptomes, però quan la capacitat del cos per eliminar la histamina és superada per la taxa d’acumulació, passa el que es denomina histaminosi o excés d’histamina sistèmic. Aquest fenomen pot cursar amb símptomes digestius i extradigestius, entre els quals destaquen migranyes, congestió nasal, picor a la pell, distensió abdominal o femta caprina. 

Causes de la patologia

Hi ha unes quantes causes que justifiquen un excés d’histamina sistèmic, entre les quals destaquen:

  • Un dèficit de l’enzim DAO

  • Un dèficit de l’enzim histamina-N-metil-transferasa (HNMT)

  • Una disbiosi intestinal

  • Una sĂ­ndrome d’activaciĂł mastocitĂ ria (MACS)

  • Una insuficiència renal

Per això, és important identificar els factors que poden conduir a cadascuna d’aquestes situacions, no excloents entre si:

  • Mutacions genètiques (polimorfismes dels gens de l’enzim DAO (AOC1) o HNMT.

  • Dany a l’epiteli intestinal, a causa d’una disbiosi intestinal, SIBO, SIFO, ISO, SGNC, celiaquia o hiperpermeabilitat intestinal.

  • ParĂ sits

  • Estrès

  • Desequilibri hormonal

  • Bloqueig de les vies de depuraciĂł hepĂ tica

  • Insuficiència renal

  • Consum de fĂ rmacs que bloquegen l’enzim DAO o qualsevol de les vies metabòliques de la histamina (HNMT, ALDH o MAO). Es calcula que el 20% de la poblaciĂł europea pren regularment fĂ rmacs inhibidors del DAO, com ara:

    • MucolĂ­tics (acetilcisteĂŻna),

    • Antiemètics (metoclopramida),

    • AntiarrĂ­tmics (verapamil, prajmali) i antihipertensius (dihidralazina)

    • AntihistamĂ­nics (cimetidina, prometazina)

    • Antidepressius (amitriptilina)

    • Tranquil·litzants (diazepam)

    • Antiinflamatoris (ibuprofèn)

    • Altres fĂ rmacs molt usats

  • Metalls pesants

  • Al·lèrgia al nĂ­quel

  • Micotoxines

  • Malaltia de Lyme

 Símptomes de la histaminosi

Com que els receptors d’histamina es troben en pràcticament tots els òrgans i teixits del cos, un excés d’histamina en circulació sistèmica es tradueix en una simptomatologia heterogènia i inespecífica que inclou símptomes tant intestinals com extraintestinals.

  • SĂ­mptomes digestius: distensiĂł abdominal, dolor abdominal, gasos, diarrea o restrenyiment (femta caprina), sensaciĂł de sacietat postprandial, reflux gastroesofĂ gic, nĂ usees.

  • SĂ­mptomes respiratoris: congestiĂł nasal, rinorrea o degoteig nasal, rinitis, sensaciĂł de falta d’aire, esternuts.

  • SĂ­mptomes neurològics: mal de cap, migranya, acĂşfens, marejos.

  • SĂ­mptomes dermatològics: pruĂŻja, urticĂ ria, enrogiment de la pell i picor (sobretot, desprĂ©s de fer exercici o amb canvis de temperatura), dermatitis atòpica, reacciĂł exagerada a picades d’insectes, rosĂ cia.

  • SĂ­mptomes musculoesquelètics: fatiga, dolors o contractures musculars.

  • SĂ­mptomes cardiovasculars: taquicĂ rdia, hipertensiĂł o hipotensiĂł, retenciĂł de lĂ­quids.

Uns quants estudis associen l’excés d’histamina amb un context de predominança estrogènica (SPM, endometriosi, miomes, etc.), i això provoca un cercle viciós de retroalimentació i un increment dels símptomes associats. 

Diagnòstic de la malaltia

Malgrat els avenços en el coneixement de la histamina, encara no hi ha un consens sobre un algorisme diagnòstic. La inespecificitat dels símptomes i la falta d’eines diagnòstiques validades per part de la medicina convencional fa que molts afectats recorrin a diversos especialistes a la recerca d’una solució.

En la consulta i des de la medicina funcional, el diagnòstic es fa tenint en compte:

  • Signes i sĂ­mptomes

  • Resposta a una dieta baixa en histamina durant 15 dies

Si es considera necessari, es pot sol·licitar al pacient:

  • Activitat de l’enzim DAO en sang i nivells d’homocisteĂŻna en sang per avaluar indirectament l’enzim HNMT

  • AnĂ lisi en orina en dejĂş d’histamina i HNMT

  • Proves genètiques de DAO* i HNMT

  • Triptasa en sèrum per avaluar l’activitat mastocitĂ ria

*S’han identificat més de 50 polimorfismes associats al gen que codifica l’enzim DAO (AOC1), situat en el cromosoma 7. En concret, els SNP més rellevants que afecten la funcionalitat de l’enzim DAO en individus caucàsics són rs10156191, rs1049742, rs2268999 i especialment rs1049793. D’altra banda, també s’ha identificat un SNP a la regió promotora del gen que provoca una menor activitat transcripcional del gen codificador de DAO (rs2052129), així com diverses variacions genètiques responsables de la deficiència enzimàtica en persones d’origen asiàtic o africà (rs45558339 i rs35070995, respectivament). 

Abordatge terapèutic

En consulta, l’abordatge terapèutic de la histaminosi l’iniciarem identificant la causa o possibles causes que provoquen aquest excés d’histamina (salut digestiva, desequilibris hormonals, possibles bloquejos de les vies hepàtiques, consum de fàrmacs blocadors de l’enzim DAO, presència de paràsits, estrès crònic, metalls pesants, etc.).

En funció de la causa, s’individualitza el tractament per abordar les causes i, si es considera necessari, es fa una dieta baixa en histamina temporalment, a més de prendre amb complementació (enzim DAO i cofactors com vitamina B6, SAM-e i nutrients i altres molècules amb efectes antihistamínics: quercetina, butirat, canyella, cúrcuma, ortiga, comí negre…).

Des d’un punt de vista alimentari, s’han de tenir en compte els aliments rics en histamina, els que estimulen l’alliberament d’histamina i els que bloquegen la degradació de l’enzim DAO. Entre tots, els que poden generar més problemes amb la histamina són:

  • Fermentats: xucrut, vinagre, miso, xocolata, kimtxi, llevats, iogurts, kombutxa, col fermentada…

  • CĂ­trics i fruites: taronja, mandarina, aranja, kiwi, llimona, pinya, maduixes, gerds, plĂ tan madur, alvocat madur.

  • SolanĂ cies: patata, tomĂ quet, albergĂ­nia i pebrot.

  • Verdures: espinacs, bledes.

  • Cereals amb gluten

  • Carn: de porc i embotit.

  • Peix blau i marisc, sobretot en conserva

  • Lactis

  • Soja i derivats (miso, tofu, tempeh, tamari, beguda de soja, brots de soja, etc.)

  • Ous (clara)

  • Fruita seca (nous, cacauets, ametlles)

  • Conserves: olives, espĂ rrecs, peix en conserva, salses…

  • Cafè, te, alcohol, cervesa

És important tenir en compte que hi ha altres causes d’excés d’histamina en les quals una dieta baixa en histamina o la complementació amb DAO no serà la solució. Aquest és el cas de la histaminosi alimentària no al·lèrgica (HANA), que consisteix en una resposta anòmala del sistema immunitari (hipersensibilitat alimentària no mediada per anticossos) a aliments concrets que no necessàriament contenen histamina. En aquest cas, el tractament consisteix a fer una dieta terapèutica personalitzada en la qual s’exclou totalment, de manera temporal, els aliments als quals el pacient és sensible.

La histaminosi és una afecció difícil de detectar. Per aquesta raó, els pacients es passen anys i anys anant d’especialista en especialista amb la intenció de trobar una solució. Nosaltres, després de molts anys treballant amb pacients amb histaminosi, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.

Vols demanar cita directament?

Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.

EstĂ s a un pas de trobar la soluciĂł a la teva patologia.

DEMANAR CITA