Lupus

Patologies autoimmunes

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmune sistèmica en la qual el sistema immunitari ataca per error els seus propis teixits. Això pot afectar una àmplia varietat d’òrgans i teixits, com la pell, les mucoses, les articulacions, els ronyons, els pulmons, el sistema nerviós, el cor o les cèl·lules sanguínies.

Els símptomes i manifestacions poden variar molt d’una persona a una altra i afectar pràcticament qualsevol òrgan. Pot aparèixer en forma de brots, que es poden presentar de manera greu o lleu tant en intensitat com en durada.


Article signat per la nostra terapeuta:

Gemma Pereira

Hi ha uns quants tipus de lupus, cadascun amb caracterĂ­stiques clĂ­niques i de gravetat variables:

  • Lupus eritematĂłs sistèmic (LES): Ă©s el tipus mĂ©s comĂş (pot arribar a representar el 70%) i pot afectar mĂşltiples òrgans, incloent-hi la pell, les articulacions, els ronyons, el cor i el sistema nerviĂłs.

  • Lupus eritematĂłs cutani (LEC): en aquesta mena de lupus les lesions es produeixen Ăşnicament a la pell i, dins d’aquesta classificaciĂł, es distingeixen tres subgrups importants que es defineixen per les caracterĂ­stiques clĂ­niques i evolutives de les lesions cutĂ nies. Aquest tipus de lupus representa aproximadament el 10% dels casos.

  • Lupus induĂŻt per medicaments: en aquest cas parlem d’una reacciĂł adversa a certs medicaments que pot presentar simptomatologia similar al lupus. Generalment, quan se suspèn el medicament, la simptomatologia millora o desapareix. TambĂ© representa un 10% dels casos aproximadament.

  • Lupus neonatal: Ă©s una forma estranya de lupus que afecta nadons i Ă©s causada pels anticossos materns. Les manifestacions clĂ­niques poden variar i solen desaparèixer al cap de 6 mesos, però no sempre Ă©s aixĂ­.

És important destacar que la classificació i els percentatges de cada tipus de lupus poden variar segons diferents estudis i criteris diagnòstics.

Causes

Es calcula que aproximadament un 0,1% de la població mundial té lupus (parlem de més de 5 milions de persones).

Les persones que tenen la malaltia presenten unes caracterĂ­stiques comunes:

  • El 90% de les pacients sĂłn dones.

  • El desenvolupament de la malaltia es produeix entre els 15 i els 55 anys, especialment durant els anys reproductius.

  • És mĂ©s freqĂĽent en mestissos afroamericans, llatinoamericans i asiĂ tics, en comparaciĂł amb altres poblacions.

Quant a les causes, hi ha una combinació de factors que influeixen en l’aparició de lupus, entre els quals destaquen:

  • Factors genètics: tenir pares o bessons monozigots amb lupus o una altra malaltia autoimmune incrementa la predisposiciĂł (entre un 11% i un 50%). TambĂ© s’han identificat diversos gens associats amb la patologia, com el gen HLA de classe 2 o dèficit de factors complement (C1, C2, C3 i C4). No obstant això, tenir aquests gens no garanteix que es desenvolupi la malaltia.

  • Factors ambientals: l’exposiciĂł a factors ambientals com la contaminaciĂł ambiental (solvents, pesticides, metalls pesants, sĂ­lice, tabac), les infeccions (com el virus d’Epstein-Barr), un mal estat de la microbiota intestinal, la mala gestiĂł de l’estrès, l’embarĂ s, la llum ultraviolada de la radiaciĂł solar o la deficiència de vitamina D pot desencadenar o exacerbar la malaltia en persones amb predisposiciĂł genètica.

  • Factors hormonals: especialment durant la menarquia i la menopausa, Ăşs prolongat d’anticonceptius orals o la terĂ pia de reemplaçament hormonal.

La combinació genètica i l’exposició combinada dels factors ambientals i hormonals produeixen modificacions epigenètiques amb un augment de l’estrès oxidatiu, inflamació sistèmica, producció de citocines inflamatòries, desmetilació de l’ADN i alteracions hormonals que sembla que poden conduir a l’aparició de lupus.

El lupus es pot desencadenar en diferents moments de la vida i, com hem dit, per causes diferents. El més habitual és que passi amb l’exposició solar, després d’una infecció vírica, en la pubertat, després de parir, durant la menopausa o després d’un episodi traumàtic. 

SĂ­mptomes

El 90% dels pacients tenen símptomes articulars i a la pell (la lesió més comuna és l’eritema en forma d’ales de papallona, en què la pell de les galtes i nas es posa vermella i té una erupció). Els símptomes són molt dispars i poden variar en intensitat i freqüència d’un pacient a un altre. Alguns dels símptomes més comuns inclouen:

  • Manifestacions generals: cansament o fatiga extrema, febre, pèrdua de pes o pèrdua de gana.

  • Manifestacions a la pell i mucoses: Eritema malar en “ales de papallona”, fotosensibilitat (reacciĂł exagerada a l’exposiciĂł solar), Ăşlceres orals, nasals o vaginals, alopècia (caiguda de cabells), urticĂ ria, vasculitis (inflamaciĂł dels petits vasos de la pell) i fenomen Raynaud.

  • Manifestacions musculoesquelètiques: dolor articular migratori que dura entre 12 i 48 hores (sense dany articular), debilitat i dolor muscular, osteopènia i osteoporosi.

  • Manifestacions cardiovasculars i pulmonars: inflamaciĂł de les membranes de revestiment del cor (pericarditis) i pulmons (pleuritis).

  • Manifestacions hematològiques: anèmia hemolĂ­tica (destrucciĂł de glòbuls vermells), leucopènia, limfopènia, trombocitopènia (disminuciĂł de glòbuls blancs, limfòcits i plaquetes) o sĂ­ndrome antifosfolipĂ­dica.

  •  Manifestacions digestives i hepĂ tiques: Ăşlceres orals, nĂ usees, reflux, vòmits, dificultat per empassar o dolor abdominal.

  • Manifestacions neuropsiquiĂ triques: mal de cap, depressiĂł (reactiva a la malaltia), alteraciĂł del comportament, psicosi o epilèpsia…

  • ManifestaciĂł renal: nefritis lĂşpica (sang o proteĂŻna en l’orina), edema o pressiĂł arterial elevada.

  • Manifestacions oculars: sĂ­ndrome de Sjögren, manifestacions vasculars a la retina...

És important destacar que els símptomes del lupus poden variar significativament d’un pacient a un altre i que no tots experimentaran tots els símptomes esmentats. La presència i la gravetat dels símptomes poden fluctuar amb el temps, amb períodes de brots i remissió de la malaltia. Aquests símptomes poden afectar significativament la qualitat de vida de les persones amb lupus.

 Diferències en la presentació clínica entre dona i home

La forma com es presenta la malaltia pot variar segons el sexe de les persones.

En el cas de les dones, la patologia se sol presentar en l’edat fèrtil, entre els 14 i els 40 anys, i les manifestacions més comunes que té són la fatiga, el dolor articular, l’erupció cutània (especialment eritema malar), la fotosensibilitat i la febre.

Mentre que en el cas dels homes sol aparèixer més tard; de mitjana als 40 anys (més endavant que en les dones). En el seu cas, les manifestacions solen ser més greus, i és possible l’afectació cardiovascular, l’engrandiment dels ganglis limfàtics i de la melsa, la pèrdua de pes o la fibrosi pulmonar.

 Quan cal sospitar d’un brot?

Principalment, hi ha dues formes per detectar un brot.

A través d’una anàlisi de sang:

  • Augment de certs anticossos: els nivells d’anticossos anti-dsDNA poden pujar quan el lupus estĂ  actiu.

  • DisminuciĂł de proteĂŻnes: els nivells de proteĂŻnes com C3, C4 i CH50 poden baixar durant un brot.

  • InflamaciĂł: Marcadors com PCR, VSG i fibrinogen augmenten quan hi ha inflamaciĂł en el cos, la qual cosa Ă©s comĂş en els brots de lupus.

  • Canvis en el recompte de cèl·lules: Pot haver-hi menys glòbuls blancs (leucopènia) o limfòcits (limfopènia).

A través dels símptomes

  • Febre: SensaciĂł de calor sense causa aparent.

  • Problemes a la pell: Erupcions, granellada, nafres a la boca o nas.

  • Dolor articular: InflamaciĂł i dolor a les articulacions, especialment en mans i genolls.

  • Fatiga extrema: Cansament que no millora amb el descans.

  •  Inflor: Especialment a les cames (pot ser senyal de problemes renals).

Diagnòstic de la malaltia

Com en moltes malalties autoimmunes, no hi ha una prova Ăşnica especĂ­fica per diagnosticar el lupus. Per tant, davant la sospita clĂ­nica de LES, el metge ha de fer:

  • Història clĂ­nica i exploraciĂł fĂ­sica completa per aparells i sistemes.

  • AnalĂ­tica de sang i estudi immunològic que inclogui VSG, PCR, FR, homocisteĂŻna, anticossos antinuclears (ANA), anticòs anti-dsDNA (especĂ­fics de LES), anticossos anti-Ro i anti-LA, antifosfolipĂ­dics (anticardiolipina, anti-beta-2-glicoproteĂŻna I, anticoagulant lĂşpic), anti-Sm, antinucleosoma, proteĂŻnes complement C3, C4, CH50.

  • Exploracions complementĂ ries en funciĂł de l’òrgan afectat: biòpsia de pell, biòpsia renal, radiografia simple de tòrax, ressonĂ ncia magnètica, etc.

Hi ha dues maneres de fer el diagnòstic:

  • Si el LES ha debutat o presenta una nefritis lĂşpica: una biòpsia renal pròpia de la malaltia i la presència d’ANA o anti-dsDNA positius.

  • Si el LES no presenta alteraciĂł renal, s’han de complir 4 dels 17 criteris establerts per SLICC (Systemic Lupus International Collaborating Clinics) /ACR (American College or Rheumatology) 2019 (almenys 1 clĂ­nic i almenys 1 immunològic):

    • Criteris clĂ­nics: alteracions cutĂ nies, Ăşlceres orals o aftes, alopècia, sinovitis en dues o mĂ©s articulacions, serositis, nefropatia, alteracions neurològiques, anèmia hemolĂ­tica, leucopènia o limfopènia.

    • Criteris immunològics: ANA, anti-dsDNA, anti-Sm o anticossos antifosfolĂ­pids, aixĂ­ com la presència de baixos nivells de C3, C4 o CH50 o positivitat en el test de Coombs directe.

Per avaluar l’activitat de la malaltia, es fa servir un índex anomenat SLEDAI, en el qual s’avalua, mitjançant 24 ítems que incorporen 9 òrgans i sistemes, els símptomes que té el pacient durant la consulta i els 10 dies previs; i per avaluar el dany acumulat, es fa servir l’escala SDI, que incorpora 12 òrgans i sistemes.

Abordatge terapèutic

Malgrat la complexitat d’aquesta malaltia i que no hi ha un tractament curatiu, les possibilitats terapèutiques actuals possibiliten en pràcticament tots els casos portar un control de la malaltia i una vida normal.

L’abordatge terapèutic té com a objectiu que la malaltia estigui en remissió clínica i que el pacient pugui desenvolupar les seves activitats quotidianes i professionals habituals, controlant la malaltia amb la dosi mínima possible de fàrmac durant el menor temps possible.

Com que pot tenir manifestacions molt variades i afectar diferents teixits i òrgans, el tractament es planteja sobre la base dels sistemes afectats, la gravetat de la simptomatologia i l’activitat de la malaltia i resposta al tractament. Entre els tractaments actuals es pot plantejar:

  • Tractament farmacològic: es basa en analgèsics i antiinflamatoris, antipalĂşdics (hidroxicloroquina), glucocorticoides (prednisona), immunosupressors (metotrexat, azatioprina, ciclofosfamida i micofenolat) i biològics (belimumab i rituximab).

  • AlimentaciĂł antiinflamatòria alta en fibra, fitonutrients (com la cĂşrcuma i el resveratrol), Ă cids grassos omega-3, vitamina D, A, E, baixa en sal i ultraprocessats) que afavoreixi l’eubiosi de la microbiota.

  • HĂ bits de vida: evitar els contaminants ambientals, l’exposiciĂł  a raigs ultraviolats (UVA) i ultraviolats solars o artificials (UVB), l’estrès, el tabac, l’alcohol… aixĂ­ com potenciar la prĂ ctica regular d’exercici fĂ­sic i tenir una bona higiene del son. Aquestes sĂłn algunes de les mesures adoptades en l’abordatge integratiu amb l’objectiu de modular la resposta immunitĂ ria, reduir la inflamaciĂł i evitar afectacions orgĂ niques i deterioracions funcionals.

Addicionalment, és important fer un seguiment de marcadors específics per evitar el deteriorament renal: control de la tensió arterial, glucèmia, nivells de colesterol i triglicèrids, pes i pèrdua de proteïnes en orina. 

Les malalties autoimmunes poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb lupus eritematós sistèmic, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.

Vols demanar cita directament?

Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.

EstĂ s a un pas de trobar la soluciĂł a la teva patologia.

DEMANAR CITA