SOP

Salut hormonal femenina

La SOP (síndrome d’ovari poliquístic), també coneguda com a síndrome de Stein-Leventhal, és un desordre endocrí i metabòlic complex que afecta les dones en edat reproductiva i que pot produir símptomes i signes molt variats com períodes irregulars, acne, hirsutisme, alopècia de patró masculí, sobrepès, resistència a la insulina, quistos ovàrics, etc.

Malgrat el nom, una dona pot ser diagnosticada amb SOP tot i no tenir ovaris poliquĂ­stics.

La prevalença mundial varia entre el 8% i el 13% de les dones en edat fèrtil a tot el món i s’estima que fins al 70% de les dones no estan diagnosticades.

La SOP és la causa més freqüent d’infertilitat associada a problemes d’ovulació en la dona.


Article signat per la nostra terapeuta:

Gemma Pereira

Causes de la patologia

La SOP és una malaltia complexa i multifactorial, conseqüència de la interacció de causes genètiques, epigenètiques i ambientals. Encara que fa gairebé un segle que aquesta malaltia va ser descoberta, les seves causes exactes encara no es coneixen al 100% i algunes de les hipòtesis proposades poden ser, al seu torn, una conseqüència, no una causa.

Entre els factors causants proposats, destaquen:

  • Factors genètics: s’hereta en grau alt (aproximadament el 70% en bessons monozigòtics). S’estima que les filles de dones amb SOP tenen 5 vegades mĂ©s probabilitats de ser diagnosticades amb la mateixa malaltia i els fills tenen un risc mĂ©s alt d’obesitat i dislipèmia.

  • Factors ambientals i epigenètica: com l’exposiciĂł prenatal a substĂ ncies que actuen com a disruptors endocrins (tabac, ftalats, bisfenol A...), o a nivells alts d’andrògens, la inflamaciĂł sistèmica de baix grau, les alteracions en la microbiota o l’estrès crònic, entre altres causes.

  • Factors metabòlics i hormonals:

    • Resistència a la insulina i hiperinsulinisme: afecta entre un 50% i 70% de les pacients amb SOP, independentment del pes. Aquesta condiciĂł, al seu torn, pot comportar un increment en la producciĂł d’andrògens (hormones masculines, entre les quals hi ha la testosterona), un increment en l’alliberament de LH i una sĂ­ntesi hepĂ tica mĂ©s baixa de la proteĂŻna SHBG (que controla els nivells d’andrògens).

    • Hiperandrogenisme o excĂ©s d’andrògens: l’excĂ©s d’hormones masculines en sang pot alterar el cicle ovĂ ric, i pot produir cicles anovulatoris i irregulars (absència d’ovulaciĂł o molt poques durant l’any). A mĂ©s, l’hiperandrogenisme Ă©s el principal causant de signes com acne o hirsutisme.

    • AlteraciĂł en la secreciĂł de la GnRH (hormona alliberadora de gonadotropines, FSH i LH) per part de l’hipotĂ lem, cosa que pot fer que es produeixi mĂ©s LH (que pot ser fins a 3 vegades mĂ©s alta que la FSH a l’inici del cicle).

AixĂ­ mateix, la SOP pot estar associada, al seu torn, a complicacions, entre les quals destaquen:

  • Diabetis tipus 2 o prediabetis

  • SĂ­ndrome metabòlica

  • Infertilitat

  • CĂ ncer d’endometri

  • Ansietat o trastorns de la conducta alimentĂ ria (TCA)

SĂ­mptomes de SOP

La SOP té un ampli espectre de manifestacions clíniques i presentacions fenotípiques que poden variar àmpliament d’una dona a una altra i evolucionar al llarg de la vida reproductiva.

Les principals manifestacions clĂ­niques i bioquĂ­miques associades a la SOP es podrien resumir en:

  • Cicles irregulars (cicles de mĂ©s de 35 dies, entre 6 i 8 cicles a l’any)

  • Sobrepès i dificultat per perdre pes

  • AcumulaciĂł de greix a la zona abdominal

  • Acne

  • Hirsutisme (excĂ©s de borrissol a la cara, cames, braços, barbeta, pit...)

  • Alopècia o caiguda de cabells de patrĂł masculĂ­

  • Acantosi nigricans (pell fosca en plecs com coll, clatell, aixelles…)

  • Ovaris poliquĂ­stics en ecografia (presència de 12 o mĂ©s fol·licles de 2 a 9 mm en cada ovari o volum ovĂ ric engrandit: > 10 ml)

  • Alteracions hormonals (nivells elevats de testosterona, androstenediona, DHEA-S, LH i relaciĂł LH/FSH, i baixos de SHBG)

* Aquestes manifestacions es produiran sobre la base del perfil o fenotip que presenti cada dona en un moment determinat. 

Diagnòstic de la malaltia

Encara que avui dia continua havent-hi controvèrsia entre els experts, els criteris de consens de Rotterdam estableixen el protocol de diagnòstic de SOP, segons el qual, si una dona presenta, almenys, 2 dels següents 3 criteris, serà diagnosticada de SOP.

  • DisfunciĂł ovulatòria (anovulaciĂł o oligoovulaciĂł)

  • Hiperandrogenisme clĂ­nic o bioquĂ­mic (excĂ©s d’hormones masculines)

  • Ovari d’aparença poliquĂ­stica

El diagnòstic de SOP sol implicar terminis prolongats i unes quantes visites al metge. Per a això, es recomana fer les següents proves i exàmens:

  • Anamnesi i exploraciĂł fĂ­sica exhaustives: el primer pas Ă©s fer una història clĂ­nica completa que inclogui tots els sĂ­mptomes i signes que han portat la pacient a la consulta. L’exploraciĂł fĂ­sica ha de tenir en compte les principals manifestacions d’hiperandrogenisme (acne, alopècia, acantosi nigricans, etc.) i hiperinsulinisme. L’hirsutisme (excĂ©s de borrissol) es valora sobre la base de l’escala Ferriman-Gallwey.

  • AnalĂ­tica hormonal i metabòlica: que inclogui les principals hormones sexuals, prestant especial atenciĂł a testosterona, LH, FSH, DHEA-S, androstenediona, progesterona, estradiol, prolactina, SHBG, hormones tiroidals (TSH, T4,T3 anticossos), HbA1c, insulina, leptina, colesterol total, HDL, LDL, triglicèrids, etc.

  • Ecografia transvaginal per fer el recompte fol·licular i avaluar la morfologia dels ovaris.

  • Laparoscòpia pelviana: en cas que les anteriors proves no permetin dur a terme un diagnòstic concloent, es podria dur a terme aquesta tècnica (no se sol fer perquè Ă©s una intervenciĂł quirĂşrgica i, per tant, mĂ©s invasiva que les anteriors), per observar la presència de cicatrius provocades pels fol·licles que queden sense ovular o una escorça ovĂ rica engrossida.

S’han fet uns quants intents de classificar la SOP. Segons els criteris diagnòstics de Rotterdam, es considera que hi ha 4 grans fenotips:

  • Tipus A o clĂ ssic: si es compleixen tots els criteris (anovulaciĂł, hiperandrogenisme i ovaris poliquĂ­stics).

  • Tipus B o clĂ ssic sense ovari poliquĂ­stic: si es compleixen els criteris d’anovulaciĂł i hiperestrogenisme.

  • Tipus C o ovulatori no clĂ ssic: si es compleixen els criteris d’hiperandrogenisme i ovari poliquĂ­stic.

  • Tipus D o lleu o normoandrogènic: si es compleixen els criteris d’anovulaciĂł i ovari poliquĂ­stic.

Les dones amb fenotip clàssic o A tenen més risc metabòlic i cardiovascular, mentre que les dones amb fenotip D tenen menys disfuncions metabòliques.

Abordatge terapèutic

La SOP s’ha d’abordar de manera personalitzada en funció del fenotip (perfil més metabòlic o més adrenal), manifestacions i causes identificades sobre la base de l’anamnesi completa, exploració física, analítica i ecografia.

  • Farmacològicament, es prescriuen anticonceptius hormonals per regular la menstruaciĂł i evitar l’amenorrea, antidiabètics com la metformina per regular els nivells de glucosa en sang o, davant un context d’infertilitat, inductors de l’ovulaciĂł o antiandrogènics.

A la consulta, fem un abordatge integratiu i personalitzat, complementari a, si és necessari, l’abordatge farmacològic, mitjançant un canvi d’hàbits de vida orientat a:

  • Reduir els nivells d’inflamaciĂł.

  • Millorar la sensibilitat a la insulina i els nivells de glucosa.

  • Regular el cicle menstrual.

  • Optimitzar el cicle circadiari.

  • Reduir els nivells d’estrès.

  • Promoure un patrĂł nutricional saludable.

  • Regular la microbiota intestinal.

Tot i el pes de la predisposició genètica, amb un canvi de l’estil de vida (alimentació personalitzada, exercici físic regular i moderat, exposició a tòxics, regulació de l’estrès) i la incorporació d’alguns complements (p. ex., inositol, Saw palmetto, Vitex agnus-castus, berberina, omega-3, etc.), tenim la capacitat de modificar l’expressió d’aquests gens i millorar significativament els desequilibris hormonals, metabòlics i la qualitat de vida.

Els desordres hormonals poden arribar a ser realment invalidants. Per desgràcia, la medicina convencional sovint es queda amb el tractament al·lopàtic i no ofereix alternatives més enllà. Però després de molts anys treballant amb pacients amb SOP, sabem que es poden fer moltes coses per millorar la patologia. Però per a això hem d’aplicar canvis en l’alimentació, estil de vida i treballar, en molts casos, amb complements específics per a cada cas.

A La Consulta d’Etselquemenges tenim un equip multidisciplinari de professionals sanitaris que et poden ajudar a tenir més salut.

Si vols fer canvis per tornar-te a trobar bé, pots demanar cita a través del següent formulari i et derivarem al professional que pugui atendre més bé el teu cas.

Vols demanar cita directament?

Si ja ho tens clar, no esperis més per demanar cita. Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu per tal de trobar el professional, qualificat i proper, més adient per tractar el teu cas.

EstĂ s a un pas de trobar la soluciĂł a la teva patologia.

DEMANAR CITA